Augmentar l'autoestima en nens

1- Introducció
2- Símptomes d'una baixa autoestima
3- Els missatges verbals
4- Factors que determinen l'autoestima en nens
-Els Pares com a mirall
-Reflexió
-La genètica
-Les Experiències vitals
5- Com augmentar l'autoestima
6- Exemples de comunicació positiva

1- Introducció

Podem definir l'Autoestima com un conjunt d'emocions i pensaments interns que determinen la imatge que tenim de nosaltres mateixos i la forma amb què ens jutgem.
La societat actual no ho posa fàcil als més petits. Multitud de missatges publicitaris i programes televisius enalteixen els valors del guanyador i la frustració dels perdedors. Cal guanyar sempre i tenir qualsevol cosa material al moment.
No hi ha gairebé oportunitats per aprendre que les "derrotes" i el no tenir-ho tot ràpid i sense esforç, formen part de la vida i segurament part essencial del creixement personal de cada individu. Tot això pot afectar aviat l'autoestima dels nens.
És evident que una autoestima positiva constitueix un pilar fonamental pel desenvolupament d'una personalitat sana, segura de si mateixa i, per tant, eficient en tots els terrenys, ja sigui l'acadèmic, l'afectiu, social o laboral. És la base sobre la qual es construeix l'equilibri personal i la salut psicològica de cada individu.
Per contra, una baixa autoestima suposa una percepció negativa d'un mateix, de les seves possibilitats d'afrontar diferents situacions i una visió negativa del futur pròxim que es sustenta en la poca confiança que tenim en nosaltres mateixos.
Encara que un dèficit d'autoestima no es considera clínicament com un trastorn, sí se sap amb certesa, que és una de les variables que predisposen a desenvolupar molts dels trastorns conductuals i/o emocionals.
El rendiment escolar i el nivell d'autoestima positiu solen correlacionar, per contra, una baixa autoestima s'ha associat a l'inici primerenc de consum d'alcohol, drogues, així com a depressió, ansietat, inseguretat, dependència, aïllament i apatia general.
En aquesta pàgina exposarem la forma en que pot afectar als nens i quins són els factors que cal tenir en compte per a construir una autoestima saludable en els nostres fills.

2- Símptomes d'una baixa autoestima en nens

L'autoestima es construeix des de la primera infància i com després exposarem, dependrà molt de l'entorn emocional en què creixi el nen. Una baixa autoestima pot manifestar-se en els més petits amb símptomes molt diferents però que tenen en comú crear un gran malestar, alt sentit d'incapacitat i poca gestió de les emocions, en el menor que la pateix. Primer de tot, cal tenir en compte que una autoestima danyada sol venir associada a l'inici o presència de diferents trastorns clínics pel que, freqüentment, resulta difícil aïllar els símptomes propis d'una baixa autoestima amb els que apareixen en confluència amb diferents trastorns. Tot i així, exposarem una sèrie de característiques que en conjunció o no amb altres problemes solen ser habituals en aquest col·lectiu:

• Són nens inestables. Tendeixen al perfeccionisme, però ràpidament es frustren si no aconsegueixen unes expectatives en general exagerades.
• Poden presentar conductes de menyspreu dirigides a si mateix ("sóc un desastre", "mai aconseguiré el que vull", "ningú em vol", etc.) amb altres agressives o de menyspreu a les figures de referència més properes (pares o altres ). En ocasions, la ràbia o la frustració pot prendre forma d'agressions verbals injustificades o desmesurades.
• Baixa tolerància a la frustració. Abandonament fàcil de qualsevol activitat. Mal perdre. No suporten que algú els guanyi en res i s'ho prenen molt seriosament ja que els confirma la seva suposada baixa capacitat per dur a terme qualsevol tasca.
• Quan guanyen, poden produir-se situacions discrepants (segons temperament i entorn del nen). Des de tenir una explosió d'alegria, i voler fer-ho saber a tothom a adoptar un posicionament escèptic o fins i tot creure que se li ha deixat guanyar o que ha estat pura casualitat.
• Dificultats en mantenir amics. Aquí també, una baixa autoestima, pot determinar diferents formes d'actuar. Així es poden veure temptats a inventar coses per cridar l'atenció, mentir per obtenir més protagonisme. També d'adoptar un paper que no els correspon com, per exemple, ser el més valent o atrevit del grup. Així veiem que, tot d'una, nens tímids i apocats amb baixa autoestima, quan arriben a l'adolescència, presenten conductes de risc com és el consum primarenc de tabac, alcohol, drogues o altres. Això ho fan servir principalment per reivindicar-se davant del seu grup d'iguals a falta d'altres recursos més adequats i poder veure's acceptats.
• El seu funcionament a nivell emocional és canviant i solen presentar episodis de desesperança amb altres d'enuig amb tothom. No obstant això, aquests estats tenen en comú una manca de control i maneig per part del propi nen que "explota" per qualsevol cosa. A casa amb els pares poden arribar a convertir-se, si no s'actua adequadament, en uns veritables tirans.

3- Els missatges verbals

4- Factors que determinen l'autoestima

Els pares com a mirall

Els models parentals, són sens dubte, el principal suport des d'on es construeix una autoestima adequada.
Sigui qui sigui vostè, probablement els seus pares (o les persones que el van educar) segueixen sent les persones més importants de la seva vida. La seva pròpia lluita per aconseguir una bona autoestima li ha mostrat quantes de les veus que porta en el seu interior són les veus que va sentir en la seva infantesa. Les pors, límits i sentiments de desemparament amb què lluita avui han estat amb vostè des dels primers anys.
Són els seus pares els qui li van fer veure a si mateix com una persona competent o incompetent, estúpida o intel·ligent, efectiva o desemparada, indigna d'afecte o estimable. I són els seus pares aquells a qui va voler complaure. La necessitat de la seva aprovació és tan intensa que la motivació per aconseguir l'acceptació dels pares pot prosseguir després de morts aquests.
Potser la relació amb els seus pares no va ser del tot positiva per a vostè, però no hauria de ser impediment perquè valori i tingui en compte la necessitat de construir amb el seu fill, independentment de les circumstàncies, un vincle emocional estable.
Quan els pares accepten als seus fills, els valoren i aprecien, donant-los un bon suport emocional, estan creant un potent escut psicològic que els protegeix de per vida. Els nens que no són confortats, que no són agafats, als quals no se'ls parla, bressola i vol, aprenen altres lliçons sobre la seva vàlua. Aprenen que el seu plor de malestar no proporciona alleujament. Aprenen la desesperança. Aprenen que no són importants. Aquestes són les primeres lliçons d'una baixa autoestima.
En créixer, els nens tenen altres miralls que els mostren qui són. Mestres, amics i cuidadors exerceixen aquest paper, però un nen tornarà al reflex del mirall que li van donar els seus pares en relació a la seva bondat, importància i vàlua bàsica.
El proporcionar un mirall positiu als seus fills no vol dir que aprova tot el que fan o que els hagi de deixar dirigir la família. Hi ha una forma de criar nens socialitzats i raonables amb una forta autoestima. Això exigeix cuidar el seu fill, tenir cura de vostè i cuidar les seves pautes de comunicació.

Reflexió

La genètica

L'autoestima es construeix a partir de les primeres experiències amb la família i l'entorn. Tot i que la majoria de gent pot estar d'acord amb això, cal assenyalar, que certes característiques del temperament d'origen genètic mantenen una certa relació amb la capacitat del nen per generar un determinat tipus d'autoestima. Nens que tenen un temperament retret, tímid, amb dificultats en les primeres relacions socials són més vulnerables a presentar una baixa autoestima. Els nens amb alt nivell d'ansietat o pors poden ser també candidats. Més tard, a l'escola, els que malgrat ser intel·ligents, presenten dificultats en algun dels aprenentatges, són més proclius a generar baixa autoestima. Tanmateix, en tots aquests casos, la variable fonamental, continuen sent els models parentals i la seva forma de fer front a aquests reptes.

Les experiències vitals

La construcció de l'autoestima ve a ser com una carrera d'obstacles, en els quals cada vegada que s'aconsegueix un nivell, la confiança i seguretat en un mateix augmenta, de manera que el nen es veu capaç d'assumir el proper amb més seguretat. Per contra, si el nen sistemàticament veu frustrat els seus objectius (obtenir reconeixement o afecte, ser acceptat pels seus companys, no superar exàmens, etc.) la dinàmica és completament a l'inrevés, especialment si s'ha esforçat per aconseguir-ho. Llavors es percep com incapaç de canviar res per molt que faci. Tot li ve imposat (Indefensió apresa) i és inútil seguir lluitant. El nen pensa erròniament que ja no pot canviar res i que això succeirà sempre irremeiablement.

5- Com augmentar l'autoestima:

• Recordeu que la millor manera de construir una bona autoestima en els seus fills és proporcionar com a pares uns models coherents amb el que els suggerim o demanem. Per tant, hauríem com a pares fer-nos algunes preguntes abans: ¿Som com a pares capaços de transmetre seguretat? o ens veuen cada dia enfadats, discutint o renegant del poc que ens agrada la nostra feina i el mal que ens tracten. Sabem esforçar-nos i buscar solucions? Ens cansem de dir-los el que han de fer (deures, portar-se bé, etc.) però, veuen en nosaltres esforç i dedicació a ells fora de les constants demandes que els hi fem? Observen en nosaltres els pares que en lloc de discutir a crits som capaços de trobar solucions? Som capaços de lloar el que fan bé o només ens fem notar quan cal castigar-los?
• Si sospiteu que un nen/a presenta una baixa autoestima és important que intentem cercar les seves causes, encara que normalment solen donar-se la confluència de diversos factors. Per exemple: Ha disminuït el seu rendiment escolar? Hi ha algun problema en el seu entorn o amb els seus companys a l'escola? S'han burlat d'ell o ella? S'ha produït algun canvi en el seu entorn?
• Cal treballar les emocions. No tan sols reforci amb paraules (bé, campió, súper, etc.) sinó amb verbalitzacions i afecte sincer (mama, papa està molt satisfet/a de tu, no saps lo feliç que em fas sentir ...).
• Feu saber i reforci tots els seus aspectes positius. Quan calgui millorar en algun aspecte canviï el de conducta negativa pel de "conducta a millorar". Les formes dels missatges també són importants. Podem criticar les conductes però eviti fer-ho al nen. No és el mateix dir-li "Ets dolent ..." que "Aquesta conducta la fan només els nens dolents ..."
• Doneu-li al fill l'oportunitat per ensenyar-nos les seves habilitats amb freqüència. Dediqui un temps perquè li mostri els seus dibuixos, treballs, construccions, etc. Interessar-se pel que fa és una forma molt eficaç perquè el nen es senti competent. Cal però que no sobreactuem, creant unes expectatives irreals pel nen que desprès el podrien frustrar més.
• Escolta activament. Doneu-li tota l'atenció sempre que sigui posible. Tot i que el seu missatge ens pugui semblar irrellevant, pot ser que per al seu fill/a sigui molt important. El que interessa ara és que el nen percebi que és escoltat. Això augmenta la seva seguretat emocional.
• Cal evitar sempre la sobreprotecció o una excessiva dependència del nen sobre els pares. Això acaba provocant inseguretat. Treballi la seva autonomia en tots els aspectes. Això el farà fort. A mesura que ho permet cada nivell d'edat el nen pot anar assumint petites responsabilitats a casa. Aquesta és una de les claus més importants per aconseguir una bona autoestima.

6- Exemples de comunicació positiva

Els següents exemples contrasten un estil de resposta inadequada amb una alternativa que respecta i fomenta l'autoestima en nens per part dels seus pares, alhora que els permet marcar límits.
Cadascuna de les cinc típiques reaccions d'enuig va seguit d'exemples de com pot vostè canviar la forma d'expressar perquè pugui comunicar la idea de forma clara i respectuosa, sense insult, enuig o rebuig.

Comunicació inadequada: Quin embolic! Vius com un porc. (discurs negatiu)
Llenguatge de l'autoestima: Veig roba, llibres i joguines per tota l'habitació (descripció de la conducta). Quan la teva habitació estigui ordenada, tindras més lloc per jugar (raó pel canvi conductual). Probablement no saps per on començar (reconeixement de sentiments). Vull que en la propera mitja hora posis la roba a l'armari, els llibres al pupitre i les joguines al seu lloc (enunciat d'expectativa).

Comunicació inadequada: Deixa de molestar! És que no pots jugar mai sol? (Rebuig.)
Llenguatge de l'autoestima: M'has estat seguint per tota la casa (descripció de la conducta). He de fer una trucada molt important (raó del canvi conductual). Sé que et vaig prometre sortir avui a comprar el material escolar després de treballar (reconeixement de sentiments). Necessito que juguis tranquil·lament mentre parlo per telèfon, i després sortirem a comprar (enunciat d'expectativa).

Comunicació inadequada: 'Estigues quiet, dimoni! (discurs negatiu.)
Llenguatge de l'autoestima: Estàs pegant a Maria (descripció de conducta). Això li fa mal (raó del canvi conductual). Veig que t'enfades quan ella agafa les teves joguines (reconeixement de sentiments). Saps que els pares no volem que us pegueu (enunciat d'expectativa).

Comunicació inadequada: No et pots estar quiet? Segueix així i tindrem un accident. (Amenaça.)
Llenguatge de l'autoestima: Estàs saltant molt i fent molt soroll al cotxe (descripció de la conducta). No puc conduir segura amb tota aquesta distracció (raó del canvi conductual). Sé que és difícil estar assegut tant de temps (reconeixement de sentiments). Espero que us poseu els cinturons i parleu tranquil·lament fins que parem a dinar (enunciat d'expectativa).

Comunicació inadequada: No penses més que en tu! (Hipergeneralització.)
Llenguatge de l'autoestima: Em vas prometre que et quedaries avui de cangur, però ara vols anar a la festa de Marta (descripció de la conducta). El pare i jo tenim entrades per a aquesta nit i comptàvem amb tu (raó del canvi conductual). Sé que estàs molt decebuda per no poder anar a la festa (reconeixement de sentiments), però espero que mantinguis la teva promesa i et quedis a casa amb el teu germà (enunciat d'expectativa).

(M.Mckay i P.Fanning en Autoestima: Avaluació i millora)

Temes relacionats en aquesta web:

Trastorns específics de l'aprenentatge	La Dislèxia	La Disgrafia	Problemes de conducta infantil: Possibles causes

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.