Com motivar a estudiar

1 - Introducció
2 - Aproximació al problema
3 - Per on començar: Algunes reflexions prèvies
4 - Orientacions per construir la motivació en els nostres fills
5 - Tenir expectatives raonables
6 - Els estils d'aprenentatge
7 - L'escola és important

1- Introducció

En aquesta pàgina intentarem abordar un dels temes que més preocupa als pares i que genera moltes consultes en els nostres gabinets de psicologia.
Expressions com "no té interès", "li dóna tot igual", "és una batalla diària començar a fer els deures amb ell", "es distreu constantment", "s'oblida d'apuntar els deures", etc, són queixes habituals d'uns pares interessats per conèixer què han de fer per millorar aquesta situació.
Probablement no hi hagi una resposta única sinó que tindrem tantes solucions com nens hi hagi, ja que cada un d'ells presentarà les seves pròpies peculiaritats i circumstàncies. Tot i això, intentarem aportar algunes pistes generals que ens serveixin de guia per la nostra comesa.

2- Aproximació al problema.

Afirmen que una vegada el geni d'Albert Einstein va desmentir que els seus descobriments fossin fruit de la seva brillant intel·ligència. De fet, ell mateix va presentar diferents problemes d'aprenentatge durant la seva etapa escolar que el van relegar a un pla molt discret. Einstein assegurava que tot el mèrit no era tant de la seva intel·ligència sinó de la seva perseverança. En altres paraules tenia una gran motivació per triomfar en allò que es va proposar.
Quan un nen s'enfronta al repte d'anar a l'escola, assumir uns aprenentatges, fer uns exàmens i aprovar, els seus resultats vindran determinats per dos grans factors:
1 - La seva capacitat intel · lectual. És a dir, el seu potencial d'aprenentatge.
2 - La seva motivació per a l'estudi.

És fàcil endevinar que un nen amb un bon potencial d'aprenentatge i una baixa motivació tindrà mals resultats, fent-se això més evident a mesura que el nen es fa gran, ja que dependrà de més treball i hores d'estudi. No obstant això un nen amb un potencial d'aprenentatge normal o lleugerament baix, però amb una alta motivació, probablement tirarà endavant els cursos.
Per posar un altre exemple, els nens qualificats com "superdotats" que es caracteritzen, entre altres coses, per un elevat potencial d'aprenentatge, poden tenir fracàs escolar i, fins i tot, no arribar a cursar carrera. Una de les causes és que el seu nivell de motivació es dirigeix ​​cap a altres interessos fora de l'escola. Podriem doncs concloure que la motivació per a l'estudi és el factor de més pes per predir el rendiment escolar d'un determinat nen/a, si bé, és d'esperar que un bon quocient intel·lectual (QI) faciliti l'aprenentatge i per tant, la motivació del nen per estudiar, però no sempre serà així.

3 - Per on començar: Algunes reflexions prèvies.

1 - Conèixer les característiques del nen.
Hem comentat que una bona capacitat intel·lectual sense motivació pot portar al fracàs escolar, però també, que un nen que té capacitats limitades o un trastorn específic de l'aprenentatge pot fer-li perdre la motivació per l'estudi. Per tant, si hi ha sospita de qualsevol dificultat en l'aprenentatge, paral·lelament a motivar-lo en els seus deures, hauríem d'efectuar una avaluació per detectar aquestes possibles dificultats, ja que si ens quedem només en motivar i no som capaços de donar-li els recursos i mitjans que necessita per tal aprenentatge, probablement no avançarem.
Més endavant desenvoluparem l'apartat d'estils d'aprenentatge on donem més detalls.

2 - Cal preguntar-se quan el nen va deixar de motivar-se pels estudis.
El nen sempre ha presentat una desmotivació cap al col·legi i l'estudi o ha estat una cosa sobtada? La resposta a aquesta pregunta és important ja que podem valorar si estem davant d'una actitud que s'ha anat construint, és a dir, hi ha nens que sempre els ha costat avançar i, per tant, poden haver desenvolupat un cert desinterès per una cosa que els costa més que als seus companys i això els produeix baixa motivació.
És molt diferent quan la desmotivació passa en un moment determinat del cicle evolutiu del nen. El nen que baixa sobtadament en les seves qualificacions escolars en un moment donat pot assenyalar la intrusió de factors externs. Aquests poden ser de tipus familiar (problemes econòmics, ruptures matrimonials, etc.) però també intraescolares. De vegades ens trobem amb nens que són víctimes fàcils d'altres companys o fins i tot alguns que decideixen baixar de notes per ser millor acceptats en el grup. Si no som capaços de detectar aquests problemes difícilment podrem ajudar a motivar.

3 - Som com a pares uns models coherents amb el que demanem?
Més endavant parlarem de rutines, treball, esforç, etc, però som coherents amb el que els demanem als nostres fills? Estem en condicions de motivar-los de forma adient?
Aquí va una primera regla d'or:

Això vol dir que si vull motivar al meu fill, els pares han de ser els primers a donar exemple. Com podem demanar-li que llegeixi un llibre, que faci els seus deures, que s'esforci, si mai ens ha vist agafar un llibre i gaudir de la seva lectura. Encara que els pares pugui al·legar en defensa seva que ells ja han treballat i ara es mereixen un descans, de poc servirà si volem motivar al nostre fill cap a l'esforç. No es tracta d'adoptar cap rol especial sinó d’asseure’s una estona amb ell, interessar-nos pel que fa, dir-li lo contents que ens fa veure’l treballar i fer els deures i que estem allí per ajudar-lo en el que faci falta.
Dedicar aquests temps diaris als nens és fomentar en ells la motivació. Si com adults no hem sabut transmetre-li il·lusió, pautes, objectius, constància i també per que no, recompenses, no estarem en les millors condicions per motivar als nostres fills.

4- Condicions per estudiar.
És també important per motivar els nens en l'estudi que disposin d'un espai suficient amb el seu propi material en una zona silenciosa i fora d'elements distractors (sorolls, finestres al carrer, etc). Factors com una adequada il·luminació i temperatura són molt importants per al seu adequat rendiment. En la mesura del possible podem deixar al nen que personalitzi el seu racó d'estudi segons les seves preferències (penjar algun cartell, dibuix, etc.) Això el farà sentir en un lloc més proper i personal.

4- Orientacions per construir la motivació.

Anem ara a intentar donar algunes orientacions generals per millorar la motivació cap a l'estudi dels nostres fills.
Per motiva'ls és imprescindible que el nen percebi que pot aconseguir-ho i a més té un pla per fer-ho i que nosaltres com a pares l'ajudarem.
Cal, primer concretar i explicar els dos 2 punts bàsics quan volem motivar:
1 - Marcar els objectius a aconseguir
2 - Desenvolupar i aplicar el nostre pla per aconseguir-ho

1 - Marcar objectius a aconseguir:
-Primer haurem d'establir amb el nen els objectius a aconseguir. Aquests s'han d'ajustar a la realitat de la situació i les possibilitats del nen i les seves circumstàncies.
És a dir, podem establir que l'objectiu és aprovar totes les assignatures del primer trimestre o que si portem 4 assignatures pendents ens centrarem en 3 d'elles per salvar el curs.
-Aconsellem (especialment en nens petits) establir objectius a curt termini (millor centrar-se en el trimestre que en les notes finals del curs).
-Aquest procés s'ha de fer amb la participació activa del nen, preguntant o deixant-li dir la seva perquè se senti partícip del projecte i no un mer receptor d'ordres. Evidentment com més petit és el nen o pitjor és la situació (molts suspesos, llarga història de fracàs escolar o desinterès, absentisme, etc.), els pares hauran d'assumir més el paper de presa de decisions. Tot i això recomanem implicar el nen d'una manera o altra.
-Per motivar als adolescents hauríem de deixar que poguessin decidir alguns aspectes, encara que això dependrà, entre altres coses, de la seva pròpia història educativa i el seu estat general. L'ideal és proposar-los que ens presentin el seu propi pla per començar a estudiar i tirar endavant el curs. A partir d'aquest esbós, els pares poden supervisar, ajustar segons la seva pròpia experiència i finalment pactar la seva posada en marxa i efectuar una supervisió.
-La motivació del jove augmentarà a mesura que percep certa autonomia i que ell mateix és capaç de generar el canvi no tant per imposició dels pares sinó per pròpia convicció. Un cop les notes favorables arriben i rep el reconeixement de companys, pares i mestres, aquesta motivació es consolidarà.

2 - Desenvolupar i aplicar el nostre pla per aconseguir-ho:
Un cop fixat l'objectiu veurem com ho fem per aconseguir-ho. Aquí poden entrar totes les estratègies i recursos que necessitem per motivar al nen però cal anar concretant coses.
Cal marcar primer un objectiu final (aprovar totes les assignatures del trimestre o curs, segons edat) i objectius parcials (per exemple, estudiar cada setmana una lliçó d'Història, etc.). Hem estructurar i concretar pas a pas. És a dir, abans d'aconseguir aprovar el curs, el nen ha de ser capaç d'estudiar un determinat temps durant uns dies per aprendre la lliçó abans de l'examen.
En el cas dels nens que inicien el curs hem fer una ullada a tot el temari, assignatures, continguts, etc., Així com les dates dels exàmens. Normalment ja coneixem al nostre fill, els seus punts forts i febles. Concretem doncs com anem a organitzar els temps d'estudi, el lloc i com anem a fer la supervisió.
-Primer determinar els horaris que el nen dedicarà a l'estudi. És important que sigui realista per començar. És a dir, és millor començar amb un temps d'estudi que el nen pugui assumir en lloc de començar amb temps massa llargs o exigents, especialment si no hem aconseguit abans establir uns hàbits mínims d'estudi. Si veiem que el nen necessita més temps per complir els objectius intentem fer-ho progressivament.
-Després, segons necessitats, hem de plantejar quin dels pares, familiar o un altre li donarà suport o supervisió i com ho farà. Els nens petits seran més dependents mentre que per als més grans, excepte dubtes concrets, és preferible una certa autonomia i centrar el nostre paper en preguntar el estudiat o supervisar la realització dels deures.
Estar molt a sobre dels nens quan estudien pot desenvolupar certa dependència i mals hàbits que cal evitar.

Algunes estratègies que ens ajudaran en el pla:

• Un cop acordats els objectius, temps d'estudi, lloc, supervisió, possibles recompenses, etc., cal escriureu en un paper a manera de compromís per les parts. Tenir per escrit evita discussions posteriors sobre el que s'ha pactat o no i és una forma de formalitzar el compromís.
• En començar el curs o posar en marxa un pla d'estudi, pot ajudar-nos el canviar una mica l'habitació o lloc on estudia el nen. Podem incorporar una nova llum, canviar coses (pintura, mobles, quadres, etc). El nen pot col·locar algun element d'interès per a ell (pòster, llibres, joc ...). Això crearà una certa percepció de canvi i una motivació extra.
• Quan concreti els temps d'estudi, tinguin en compte les característiques personals de l'infant. Per exemple, si determinem que ha de dedicar cada dia 1 hora a estudiar, en els nens hiperactius i / o amb dèficit d'atenció necessitarem efectuar diversos descansos durant aquest interval, sinó el més probable és que no aprofitin el temps. Per tant, seria més aconsellable que l'hora es distribuís en 3 períodes de 20 minuts o menys entre els quals podem introduir alguna altra activitat.
• Un recurs que sol funcionar molt bé és que el nen, un cop hem traçat el nostre pla i el posem en marxa, es comprometi davant alguna figura rellevant del seu entorn (padrí, oncle, avi o un altre) a fer-ho. Aquesta persona pot anar preguntant regularment (cal acordar unes dates concretes) per augmentar la seva motivació i fins i tot establir algun tipus de premi o recompensa (per ser capaç de complir primer i un premi final si aconsegueix l'objectiu).
• Els pares han d'estar tranquils i ser pacients, evitar missatges derrotistes o de desànim quan les coses van malament i el fill està cansat o no vol. En aquests casos podem buscar una activitat que li agradi al nen (jugar a qualsevol cosa, fer una passejada, etc.) per quan acabi els deures i així es motivi. Cal però que no s’acostumi sempre a treballar per obtenir un premi.
• Abans de recriminar o reclamar-li el compliment dels seus deures, cal que li fem veure els aspectes en els què ha avançat positivament, això li donarà seguretat i veurà que encara confiem en ell.
• Si el nen ja presenta cert retard en els aprenentatges busqui ajuda professional, estableixi els suports necessaris (reforç, mestre particular, etc.). Tanmateix, no hem de caure en l'error de sobredimensionar les hores d'estudi per compensar aquestes dificultats. Això pot tenir un efecte nefast sobre la motivació que volem impulsar. Anar pas a pas és fonamental. Hem de ser constants i perseverants però mai perdre la calma.
• Recordi que si com a pares volem motivar als nostres fills, nosaltres mateixos haurem de ser capaços d'oferir un model clar i coherent amb les nostres peticions. Si sovint ens queixem de la feina, ens donem fàcilment per vençuts, preferim callar que lluitar o no som capaços de transmetre il·lusió en general, ho tindrem difícil.

5 - Tenir expectatives raonables

Hem comentat ja la importància de conèixer les característiques del nostre fill i abans de plantejar metes específiques respecte als estudis, haurem de ser conscients del seu veritable potencial. Si volem motivar adequadament, haurem demanar-li que aconsegueixi allò per al que realment està capacitat si li dedica temps i està prou motivat. No hem mai exigir per sobre de les seves possibilitats.
Si aquest punt, com a pare, no ho té clar consulti amb un professional i esbrini si el seu fill presenta algun problema específic d'aprenentatge.Freqüentment ens trobem amb una alta exigència al fill i amb un marcat fracàs a causa d'un problema no identificat (dislèxia, disgrafia, lateralitat creuada, etc.). No podem quedar-nos només a demanar-li motivació si no som capaços paral·lelament de donar-li informació sobre el seu problema i alhora generem estratègies noves per combatre'l.
La motivació, doncs, s'ha de basar en expectatives realistes.
Aquestes expectatives fan també referència al que vostè transmet al seu fill. Normalment si tenim unes expectatives positives però realistes i som capaços de transmetre-les al nen, les seves possibilitats d'èxit augmentaran. Si li transmetem inseguretat o baixes expectatives, el fracàs està garantit.
No l'hem d'enganyar mai. Les expectatives que li hem de transmetre han d'estar a l'altura del que realment el nen pot aconseguir, mai per sobre d'elles ja que podria produir frustració i baixa autoestima.

6 - Els estils d'aprenentatge.

Si volem motivar l'estudi dels nostres fills hem de conèixer quin és el seu estil d'aprenentatge. És a dir, cada nen presenta els seus punts forts i febles i la seva motivació cap a l'aprenentatge augmentarà si pot aplicar aquell estil que sigui per a ell més natural, més fàcil o tingui més sentit segons la seva forma de pensar i fer. No obstant això, algunes vegades, haurem de modificar la seva forma d'aprendre si en determinades circumstàncies, el nen no avança. Abans hem comentat que és molt important ajustar els temps d'estudi a les característiques dels nens (nens hiperactius, més descansos o canvi d'activitats). Vegem ara alguns dels estils d'aprenentatge dels nostres nens i com pot ajudar-nos aquest coneixement en la motivació per a l'estudi. En general podríem establir 3 grans grups, si bé, cada nen pot presentar en un grau o altre cada un d'ells. No obstant, n'hi ha un que és el predominant i si som capaços de identificar-lo podrem saber com fer més eficient l'aprenentatge.

7- L'escola és important.

Quan els pares s'involucren activament en l'aprenentatge del seu fill, li estan comunicant d'una forma molt clara que tenen interès en ajudar-lo a rendir el màxim de si. Sobre aquesta base hem de construir també el nostre entusiasme per l'ensenyament i l'educació. Una bona manera de transmetreu inclou, entre altres, algun d'aquests suggeriments:
-Assisteixi regularment a les reunions del col·legi del seu fill.
-Establiu una relació adequada amb el mestre/a del vostre fill. Faci partícip al tutor del pla d'estudis que hem posat en marxa i dels objectius i estratègies que hem acordat per motivar al nen.
-Cal també transmetre la nostre disposició de col·laboració en qualsevol problema que pogués sorgir.
-Si és un nen que ha presentat problemes a l'hora de fer o anotar els deures, intenti establir comunicació diària (almenys fins que es regularitzi la situació) mitjançant l'agenda escolar o un altre mecanisme.
-Procureu mantenir sempre una opinió positiva i col·laboradora amb l'escola.
-Puntualment pot ajudar molt intercanviar informació (escola-casa; casa-escola) sobre els avenços del nen. La mestra pot comunicar que ha fet bé determinada tasca i a casa ser reforçat per això.

En definitiva, la motivació, com s'ha explicat, s'ha de construir des de la base de diferents pilars. En aquesta pàgina hem intentat desgranar alguns dels eixos fonamentals.
Que ningú esperi canvis ràpids i sense esforç. No obstant això si som perseverants com a pares, que al final és el que li venim a demanar als nostres fills, els resultats arribaran encara que costin.

Temes relacionats:

Trastorns específics de l'aprenentatge	Trastorn de la lectura (Dislèxia)	Trastorn de l'escriptura (Disgrafia)	Trastorn del càlcul (Discalcúlia)

Més temes:

El vincle afectiu	Habilitats socials infància	Les Pors infantils	La Timidessa: El nen tímid

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.