Qué és la lateralitat creuada

1 - Introducció
2 - Tipus de dominància i lateralitat
3 - El seu desenvolupament
4 - Què determina la lateralitat?
5 - Percentatge d'esquerrans
6 - Lateralitat i aprenentatge
7 - Símptomes lateralitat contrariada en Educació Primària
8 - Detectar i avaluar la lateralitat
9 - Intervenció

1- Introducció

Podem definir la lateralitat com la conseqüència de la distribució de funcions que s'estableix entre els dos hemisferis cerebrals. D'aquesta distribució depèn la utilització preferent d'un costat o l'altre del cos (dret o esquerre) per executar determinades respostes o accions.
La lateralitat és una funció complexa que es deriva de l'organització binària del nostre Sistema Nerviós. De fet, gran part del nostre cos s'articula de manera doble: dos ulls, dues orelles, dos pulmons, dos ronyons, etc ... El nostre cervell igualment disposa de dues estructures hemisfèriques especialitzades i que són les responsables de controlar tot el complex sistema dual, integrant la diferent informació sensorial, orientant en l'espai i el temps i, en definitiva, interpretant eficientment el món que ens envolta.
Tanmateix, els hemisferis presenten lateralització cortical, és a dir, especialització en certes funcions cognitives.
Tradicionalment s'ha associat l'hemisferi esquerre amb la zona que processa de forma verbal, lògica, seqüencial. Per la seva banda l'hemisferi dret és més intuïtiu, menys racional, global, creatiu, més capaç amb les relacions espacials i el processament simultani de la informació.
L'associació lateralitat-lateralització hemisfèrica segueix sent molt controvertida ja que, si bé, la sensibilitat corporal i la motricitat de les parts dreta i esquerra del cos estan directament relacionades amb l'hemisferi contralateral (l'esquerre controla la part dreta del cos i el dret la part esquerra corporal), no passa el mateix amb la visió i l'audició on cada receptor envia informació simultània a tots dos hemisferis. A més cal comptar amb el cos callós que serveix de via de connexió interhemisfèrica i, per tant, facilita la comunicació entre tots dos.
Sigui com sigui, no hi ha dubte que una lateralitat ben establerta, entesa com la disposició en un mateix costat (dret o esquerra) dels òrgans de ús preferent o dominant (ull, orella, mà i peu), és un factor facilitador dels diferents aprenentatges (a partir dels 4-5 anys), sent un factor de risc en cas contrari.

2 - Tipus de dominància i lateralitat

Normalment es diferencien quatre tipus de preferència o dominància:
Dominància Manual: Preferència o major facilitat per utilitzar una de les mans (dreta o esquerra) per executar accions com agafar objectes o escriure.
Dominància Podal: Ens indica el peu dominant per efectuar accions com xutar una pilota, mantenir-se en peu amb només una cama, etc ...
Dominància Ocular: Tot i que els dos ulls són necessaris per configurar una imatge correcta, n'hi ha un que es prefereix per mirar per un telescopi o apuntar amb una carrabina, es tracta de l'ull dominant.
Dominància Auditiva: Es refereix a la preferència o tendència a escoltar més per una orella que de l'altra, per exemple, en agafar un auricular, un telèfon mòbil.
Parlem de lateralitat homogènia quan mà, peu, ull i oïda ofereixen una dominància en el mateix costat ja sigui en el costat dret (dretà) o esquerre (esquerrà).
Estem davant d'una lateralitat creuada quan hi ha una lateralitat diferent de la manual per a peus, ulls o orelles (per exemple mà dreta dominant amb domini de l'ull esquerre). En aquests casos també es parla de "asimetria funcional".
La lateralitat creuada mà-ull, ha estat una de les més estudiades i sovint és sinònim de problemes en l'aprenentatge, en especial en els processos de lectura i escriptura.
De vegades s'utilitza el concepte de lateralitat contrariada per expressar que el nen ha invertit en algun o alguns membres la seva tendència natural (per exemple, nen esquerrà que se li ha forçat a aprendre a escriure amb la dreta).
Hi ha també altres possibilitats com la denominada lateralitat mixta que s'utilitza per a designar a aquells individus que presenten heterogeneïtat en funció de l'activitat (p.e. algunes activitats es realitzen amb una mà i altres amb la contrària). També pot donar-se l’ambidextrisme, terme utilitzat per assenyalar a aquells subjectes que són igualment hàbils amb qualsevol de les dues parts del cos (dreta-esquerra) per fer algunes activitats.

3- El seu desenvolupament

Fins als 4 o 5 anys no té massa importància conèixer on hi ha la dreta i l'esquerra. El nen va desenvolupant-se segons el seu curs evolutiu i encara resulta innecessari el coneixement de l'espai codificat segons les coordenades dreta-esquerra. L'espai el nen el percep directament.
Les coses comencen a canviar quan s'inicia l'aprenentatge formal i en concret el de l'escriptura i la lectura. Ara el nen es trobarà amb uns símbols (lletres i números) en les que les coordenades espacials i temporals li marcaran el seu significat. El control, per tant, d'aquestes coordenades suposa un pas previ fonamental per a la comprensió dels mateixos.

4- Què determina la lateralitat?

Els factors que intervenen en una bona organització lateral són molts. A continuació es descriuen els més importants:
1)La informació genètica.
2)La influència de l'entorn (medi cultural, costums ...).
3)L'educació i aprenentatge rebut.
En la construcció de la lateralitat, sempre que no hi hagi factors patològics, s'ha constatat un predomini d'un cert determinisme genètic. Així alguns estudis apunta que la possibilitat de tenir un fill esquerrà sent ambdós progenitors dretans és d'un 9,5% augmentant aquesta xifra al 26% si tots dos pares són esquerrans.
També està provada la influència de factors ambientals o socials. En aquest sentit s'apunta que els nens ja des de molt petits solen rebre els objectes dirigits a la mà dreta per part dels adults. A més, molts d'aquests objectes estan fets per ser manipulats per dretans.
Una de les activitats on més es reflecteix la influència social és en l'escriptura manuscrita. En les societats més conservadores, en les quals es prohibeix l'escriptura amb la mà esquerra, el percentatge d'esquerrans pot situar al voltant del 4 o 5%.

5 - Percentatge d'esquerrans en població adulta *

* Segons estudi de Saudino i Mc. Manus.
Els resultats d'aquest estudi apunten a una prevalença d'esquerrans manuals del 9-10% aproximadament i no és sempre coincident amb la mà que s'escriu. A la vista i l'oïda el percentatge augmenta considerablement. Una de les conclusions a extreure és que la població adulta normal presenta freqüentment una lateralitat creuada entre diferents parts del cos.

6- Lateralitat i Aprenentatge

Els nens que presenten una lateralitat homogènia (mà, peu, ull, orella dominants en el mateix costat), tradicionalment s'ha cregut que tenen una millor disponibilitat per l'aprenentatge al poder integrar de forma més eficaç la diversa informació sensorial. Això pot ser cert en molts casos però no en tots. No pot establir-se de manera concloent una relació efecte-causa entre la presència d'una lateralitat no homogènia i la de trastorns de l'aprenentatge. No obstant això, s'ha d'avaluar la lateralitat com un factor de risc afegit a altres factors.
Diferents estudis efectuats comparant el percentatge de dislèxics de la població general amb el percentatge en grups d'esquerrans manuals, d'individus amb lateralitat creuada o d'esquerrans de la mirada, evidencien un major percentatge en aquests grups que en població normal.
Es a dir, sovint els dislèxics pertanyen al grup d'esquerrans manuals o amb lateralitat creuada o no homogènia
És a partir de l'educació primària quan el nen amb una lateralitat mal establerta pot presentar dificultats específiques en l'aprenentatge. A continuació es mostra un resum dels símptomes en els diferents àmbits.

7 - Símptomes lateralitat contrariada a Primària

Comorbiditat: La lateralitat creuada o contrariada es presenta molt sovint en nens diagnosticats de TDAH, trastorns específics de l'aprenentatge (TEA) i fins i tot en el Retard Mental, per la qual cosa hi ha una gran comorbiditat entre ells. No obstant, no ha pogut establir-se cap relació causa-efecte sòlida i s'especula amb la possibilitat que les mateixes alteracions neurològiques que estan a la base d'aquests trastorns clínics siguin els causants dels problemes de lateralització.

8- Detectar i avaluar la lateralitat

La lateralitat sol avaluar-se a partir dels 5 / 6 anys i coincidint amb els primers aprenentatges que necessiten de codis escrits. Hem de tenir en compte que a aquestes edats la lateralitat probablement encara està en construcció i és normal trobar dades contradictòries. La fi de l'avaluació ha de ser intentar desxifrar la lateralitat natural del nen per corregir a temps si es detecten encreuaments.
El problema no és ser dretà o esquerrà sinó que les diferents dominàncies estiguin organitzades en el mateix costat, especialment pel que fa a la mà, ull i peu.
Aconsellem per a una avaluació correcta l'ús de proves específiques com el Test de Dominància Lateral de Harris.
A tall d'una primera aproximació s'exposen algunes de les proves comunes per a la valoració de la dominància lateral en les seves diferents modalitats:

Dominància manual:
-Demanar al nen que agafi un llapis de la taula i que escrigui una sèrie de números (per exemple del 1 al 10). S'observa la mà amb què agafa el llapis i escriu. En condicions normals, aquesta serà la mà dominant. Cal també demanar-li que agafi diferents objectes (pinta, raspall de dents ...) i comprovar si segueix utilitzant la mateixa mà o no.
-Podem després demanar que tracti d'escriure la mateixa sèrie de números però amb l'altra mà. Un nen dretà ben organitzat hauria de presentar gran dificultat per efectuar els números amb la mà esquerra presentant inversions freqüents.
-Altres proves de verificació: destapar una ampolla, enganxar etiquetes, utilitzar eines, tallar amb tisores, encaix de puzzles ...

Dominància ocular:
-Una de les proves clàssiques és la del paper perforat. Es pot utilitzar qualsevol material que pugui manejar el nen i que tingui un petit forat central. Se li demana que en posició de peu sostingui amb els braços estirats el paper perforat. A aquesta distància se li diu que tracti de mirar a través del forat algun punt situat darrere (pot ser el propi avaluador). La següent instrucció és que vagi acostant a poc a poc el paper a la cara fins a tocar la mateixa. Això ha de fer-ho sense deixar de mirar pel forat enfocant al punt fixat. Una vegada que el paper arriba a la cara el nen ha situat el forat davant de l'ull dominant.
-Pot també avaluar la dominància ocular amb calidoscopis o tubs demanant al nen que miri a través d'ells. L'ull en el qual se situa l'objecte és el dominant.

Dominància de peu:
Les proves clàssiques comprenen un ampli repertori com xutar una pilota o mantenir-se durant un temps a peu coix sense moure's. En ambdós casos la cama amb què es xuta o la que sosté el cos sol ser la dominant.

Dominància auditiva:
És, sens dubte, a la que menys atenció s'ha prestat i, al seu torn, la que pot presentar gran variabilitat segons la tasca a efectuar.
Les proves més senzilles consisteixen en lliurar algun objecte amb soroll tènue (auricular, rellotge o un altre) i demanar-li que escolti atentament. L'orella cap a la que dirigeix l'objecte és la dominant.

9- Intervenció

Segueix sent molt controvertida la idoneïtat de la intervenció sobre la lateralitat a efectes de corregir certes irregularitats. Hi ha autors que defensen la intervenció primerenca per evitar els possibles efectes posteriors sobre l'aprenentatge i altres, per la seva banda, minimitzen les conseqüències i defensen el desenvolupament natural del procés limitant la intervenció a potenciar en el nen les dominàncies establertes.
Cada nen és un cas diferent amb les seves pròpies peculiaritats i no podem generalitzar pel que fa a la necessitat d'intervenir.
En tot cas, el pas previ per a qualsevol intervenció requereix d'una correcta avaluació psicomotriu, d'estudiar la història evolutiva del nen, el coneixement de l'existència de possibles trastorns orgànics o seqüeles d'accidents i també dels resultats de l'examen oftalmològic.
La mala lateralitat pot manifestar-se de diferents formes i la més corrent la que sol denominar-se com encreuament lateral simple en el qual el nen utilitza habitualment el seu ull dominant i escriu amb la mà subdominant, és a dir, és el cas de nens dretans de peu i mà però amb dominància a l'ull esquerre o a la inversa.
En aquests casos s'aconsella que, si es decideix la correcció de la lateralitat, actuar sobre el canvi de la dominància de la mà abans que amb la de l'ull. Això es justifica atès que és menys complicat i actuem a favor de la tendència neuro-biològica del nen.

No s'ha d'oblidar que la tendència lateral indueix una distribució de funcions entre els dos hemisferis i, per tant, aplicar un programa en contra del disseny neurobiològic suposa complicar bastant la xarxa de connexions interhemisfèriques. Per contra, aplicar un programa a favor d'aquesta tendència simplifica el procés i optimitza els resultats.
En el cas d'aplicar un canvi de dominància visual s'ha de comptar amb les directrius d'un especialista en optometria que dirigeixi el tractament.
Normalment el tractament consisteix en un programa d'entrenament visual que implica l'obturació de l'ull que ha de cedir la dominància o el treball amb filtre vermell. Les diferents activitats que ha de realitzar el nen han de ser determinades per l'optometrista.

Treballar la integració sensorial

A banda de les mesures abans esmentades per casos que potser ho precisen, cal dir que podem treballar la lateralitat i, en general, els processos d’integració sensorial (coordinació viso-motriu, processos de seriació o seqüenciació, etc.) mitjançant diferents tipus de material. En primer lloc, els exercicis en paper i llapis del tipus laberints, mandales, dibuixos incomplets, sopes de lletres, etc. resulten molt adients per ajudar als nens a millorar tots aquets aspectes.
En la web Orientación Andujar es publica una gran quantitat de material psicopedagògic que es pot imprimir (veure el seu apartat de “Grafomotricidad” o “Fichas mejorar atención”).
També ho podem fer amb els clàssics exercicis de frosting.
Un altre recurs el constitueixen les diverses activitats que podem portar a terme mitjançant programes educatius a l’ordinador com algunes de les activitats que el jclic o el edu365 proposa.
Finalment, són molt recomanables alguns jocs de taula (escacs, dames) que, segons edat, poden ajudar en tot aquest procés al mateix temps que el nen ho viu com un joc i s’ho passa bé.

Temes relacionats:

Trastorns específics de l'aprenentatge	Trastorn de la lectura (Dislèxia)	Trastorn de l'escriptura (Disgrafia)	Trastorn del càlcul (Discalcúlia)

A tenir en compte:

Els continguts d’aquesta web tan sols tenen caràcter d’informació general. Aquesta informació no pot ser utilitzada amb finalitats diagnòstiques o de tractament. És el professional de la salut pertinent qui ha de prendre les decisions adequades després d’efectuar l’avaluació del cas concret.